"L’Ànima del barri"

Després de la riuada del 57, el Túria es va quedar sense riu: una ferida llarga al mig de València. I l’idea oficial als anys seixanta i setanta era clara: fer una autovia dins de la ciutat, una "aorta viària". Cotxes passant just per on hui juguen els xiquets, passegen els majors i les Falleres Majors es fan la foto. La ciutat va dir prou. Va nàixer una resposta que encara ressona: "El llit del Túria és nostre i el volem verd". No era només ecologia. Era una manera de viure: carrer, ombra, banc, conversa. El llit del riu no havia de separar barris, sinó unir-los.

Ací entra Federico Trénor i Trénor, Baró d’Alaquàs. Des dels càrrecs que ocupava a l’Estat, va moure el que calia perquè el llit del riu no acabara asfaltat i es cedira a València. Públic, verd, viu. Açò té data: 1 de desembre de 1976. No és un conte. D’això naix el Jardí del Túria. Que no és només "un parc llarg". És una victòria veïnal. Hui és carril bici, pista per a córrer, banc per a desfogar-se, lloc on quedar abans de l’Ofrena. És on baixes a agarrar aire.

En Les Moreres, just al costat del llit, està el Passeig de Federico Trénor, amb el bust del Baró. No és decoració, és recordatori: açò es va lluitar. I en el mateix barri està passant una altra cosa. Ja hi ha comissió fallera pròpia, l’Alqueria del Favero. No ve d’una tradició antiga: s’ha fet entre veïns i encara sense un casal fix. Es mouen d’un lloc a un altre, munten taules on poden, però tiren avant igual. No és només festa de març, és "ací també som". Les dues coses juntes conten el mateix missatge. El Jardí del Túria diu: este espai és de tots. La Falla del barri diu: esta gent vol ser barri i ja ho està sent. Una cosa cuida el lloc. L’altra fa comunitat. I això és el que fa real Les Moreres: no que algú de fora li pose un nom, sinó que la gent diga "açò és nostre" i es quede a defensar-ho. Encara que sense casal propi.