1. Editorial 2026 / Editorial 2026 / Editorial 2026 / Wstęp 2026 / Éditorial 2026 / Leitartikel 2026
Valenciano
Un dia tinguérem un somni… i el vam viure.
Les nostres primeres Falles arribaren com arriben les coses importants: amb nervis a la pell, amb el cor accelerat i amb la il·lusió intacta de qui no sap què passarà, però confia. Tot era nou. Tot era intens. Tot era la primera volta. I així ho vam viure: amb inexperiència, amb improvisacions, amb errades i encerts, però sempre amb una passió immensa per allò que estàvem construint.
El temps no sempre va ser aliat, però la sort i l'estima sí. La pluja ens va respectar en l'Ofrena i poguérem portar-li a la Mare de Déu dels Desamparats les nostres primeres flors. Un gest senzill, però etern. El primer ram d'una història que acaba de començar.
Plantàrem per primera volta, despertàrem el barri, desfilàrem amb orgull, vibràrem amb la mascletà i celebràrem, emocionats, els nostres primers premis. Cada acte era un batec nou, cada instant un record que ja forma part del que som. Les primeres Falles no s'obliden mai… i les nostres foren un somni fet realitat.
I quan el foc ho va abraçar tot, el somni no es va apagar. Va continuar caminant. La nostra representant infantil, Prados, va portar el nom de la comissió fins a la preselecció de Fallera Major de València, vivint actes únics i obrint portes a nous escenaris, com l'estrena del Roig Arena. Un orgull compartit, una emoció col·lectiva.
Ara, en el nostre segon any, la responsabilitat pesa un poc més. Hem aprés, hem crescut, sabem que ja no tot és excusable. Però també sabem que el camí es fa millor quan es recorre junts, amb humilitat i amb ganes de continuar millorant.
Estrenem representants i, amb ells, la màgia torna a començar. Els nervis tornen a florir, les mirades s'omplin d'il·lusió i el cor batega com si fora la primera volta. Nous monuments, noves il·lusions, nous somnis… amb noms propis: Daniela i Diego, com a representants infantils, i Rosario i Jose. Per vosaltres, qualsevol esforç és poc, perquè les Falles es viuen millor quan es viuen des de dins.
El somni continua. Ja no és només un desig, és una realitat que creix, que madura i que s'enfortix any rere any. I mentre hi haja il·lusió, foc i estima per la nostra terra, la nostra gent i la Falla Suïssa - L'Alqueria del Favero, aquest somni mai despertarà del tot.
Visca la nostra Falla, visca les Falles i visca València!
Español
Un día tuvimos un sueño... y lo vivimos.
Nuestras primeras Fallas llegaron como llegan las cosas importantes: con nervios en la piel, con el corazón acelerado y con la ilusión intacta de quien no sabe qué pasará, pero confía. Todo era nuevo. Todo era intenso. Todo era la primera vez. Y así lo vivimos: con inexperiencia, con improvisaciones, con errores y aciertos, pero siempre con una pasión inmensa por aquello que estábamos construyendo.
El tiempo no siempre fue aliado, pero la suerte y el cariño sí. La lluvia nos respetó en la Ofrenda y pudimos llevarle a la Virgen de los Desamparados nuestras primeras flores. Un gesto sencillo, pero eterno. El primer ramo de una historia que acaba de comenzar.
Plantamos por primera vez, despertamos el barrio, desfilamos con orgullo, vibramos con la mascletà y celebramos, emocionados, nuestros primeros premios. Cada acto era un latido nuevo, cada instante un recuerdo que ya forma parte de lo que somos. Las primeras Fallas no se olvidan nunca... y las nuestras fueron un sueño hecho realidad.
Y cuando el fuego lo abrazó todo, el sueño no se apagó. Continuó caminando. Nuestra representante infantil, Prados, llevó el nombre de la comisión hasta la preselección de Fallera Mayor de Valencia, viviendo actos únicos y abriendo puertas a nuevos escenarios, como el estreno del Roig Arena. Un orgullo compartido, una emoción colectiva.
Ahora, en nuestro segundo año, la responsabilidad pesa un poco más. Hemos aprendido, hemos crecido, sabemos que ya no todo es excusable. Pero también sabemos que el camino se hace mejor cuando se recorre juntos, con humildad y con ganas de seguir mejorando.
Estrenamos representantes y, con ellos, la magia vuelve a empezar. Los nervios vuelven a florecer, las miradas se llenan de ilusión y el corazón late como si fuera la primera vez. Nuevos monumentos, nuevas ilusiones, nuevos sueños... con nombres propios: Daniela y Diego, como representantes infantiles, y Rosario y Jose. Por vosotros, cualquier esfuerzo es poco, porque las Fallas se viven mejor cuando se viven desde dentro.
El sueño continúa. Ya no es solo un deseo, es una realidad que crece, que madura y que se fortalece año tras año. Y mientras haya ilusión, fuego y cariño por nuestra tierra, nuestra gente y la Falla Suïssa - L'Alqueria del Favero, este sueño nunca despertar del todo.
¡Viva nuestra Falla, vivan las Fallas y viva Valencia!
English
One day we had a dream… and we lived it.
Our first Falles arrived as important things do: with nerves on our skin, with racing hearts, and with the unchanged excitement of those who don't know what will happen, but trust. Everything was new. Everything was intense. Everything was the first time. And that's how we experienced it: with inexperience, with improvisations, with mistakes and successes, but always with immense passion for what we were building.
Time was not always an ally, but luck and affection were. The rain respected us during the Offering, and we were able to bring our first flowers to Our Lady of the Forsaken. A simple gesture, yet eternal. The first bouquet of a story that has just begun.
We set up the Falla monument for the first time, woke up the neighborhood, paraded with pride, vibrated with the mascletà and celebrated, excitedly, our first awards. Each act was a new heartbeat, each moment a memory that is now part of who we are. The first Fallas are never forgotten... and ours were a dream come true.
And when the fire embraced everything, the dream did not go out. It continued to walk. Our child representative, Prados, carried the name of the commission to the preselection of Fallera Mayor of Valencia, experiencing unique acts and opening doors to new scenarios, such as the premiere of the Roig Arena. A shared pride, a collective emotion.
Now, in our second year, the responsibility weighs a little more. We have learned, we have grown, we know that not everything is excusable anymore. But we also know that the path is better when we travel together, with humility and with the desire to continue improving.
We have new representatives and, with them, the magic begins again. Nerves are once again in bloom, eyes are filled with excitement and the heart beats as if it were the first time. New monuments, new illusions, new dreams… with their own names: Daniela and Diego, as child representatives, and Rosario and Jose. For you, any effort is little, because the Fallas are best experienced when they are experienced from within.
The dream continues. It is no longer just a wish, it is a reality that grows, matures and gets stronger year after year. And as long as there is excitement, fire and love for our land, our people and the Falla Suïssa - L'Alqueria del Favero, this dream will never fully awaken.
Long live our Falla, long live the Fallas and long live Valencia!
Polski
Pewnego dnia mieliśmy sen… i go przeżyliśmy.
Nasze pierwsze Fallas nadeszły tak, jak nadchodzą ważne rzeczy: z nerwami napiętymi na skórze, z przyspieszonym sercem i z niezmienioną radością tych, którzy nie wiedzą, co się wydarzy, ale ufają. Wszystko było nowe. Wszystko było intensywne. Wszystko było po raz pierwszy. I tak to przeżywaliśmy: z niedoświadczeniem, improwizacjami, błędami i sukcesami, ale zawsze z ogromną pasją do tego, co budowaliśmy. Czas nie zawsze był sprzymierzeńcem, ale szczęście i miłość tak. Deszcz uszanował nas podczas Oferty i mogliśmy złożyć Matce Bożej Bezbronnych nasze pierwsze kwiaty. Prosty gest, ale wieczny. Pierwszy bukiet historii, która dopiero się zaczyna.
Rozstawiliśmy się po raz pierwszy, obudziliśmy okolicę, paradowaliśmy z dumą, wibrowaliśmy mascletà i z entuzjazmem świętowaliśmy nasze pierwsze nagrody. Każdy występ był nowym uderzeniem serca, każda chwila wspomnieniem, które teraz jest częścią tego, kim jesteśmy. Pierwsze Fallas nigdy nie są zapomniane… a nasze były spełnieniem marzeń.
A kiedy ogień ogarnął wszystko, marzenie nie zgasło. Nadal trwało. Nasz mały reprezentant, Prados, poniósł imię komisji do preelekcji na burmistrza Fallera w Walencji, doświadczając wyjątkowych występów i otwierając drzwi do nowych scenariuszy, takich jak premiera na Roig Arena. Wspólna duma, kolektywne emocje.
Teraz, w drugim roku, odpowiedzialność ciąży nieco bardziej. Nauczyliśmy się, dojrzeliśmy, wiemy, że nie wszystko jest już usprawiedliwione. Ale wiemy też, że droga jest lepsza, gdy podążamy razem, z pokorą i pragnieniem ciągłego rozwoju.
Mamy nowych przedstawicieli i wraz z nimi magia zaczyna się od nowa. Nerwy znów rozkwitają, oczy napełniają się ekscytacją, a serce bije jak za pierwszym razem. Nowe pomniki, nowe iluzje, nowe marzenia… z własnymi imionami: Daniela i Diego jako reprezentanci dzieci, oraz Rosario i Jose. Dla was każdy wysiłek jest niczym, bo Fallas najlepiej przeżywa się, gdy przeżywa się je od wewnątrz.
Marzenie trwa.
Français
Un jour, nous avons eu un rêve... et nous l'avons vécu.
Nos premières Fallas sont arrivées comme arrivent les choses importantes : avec les nerfs à fleur de peau, le cœur battant et l'illusion intacte de celui qui ne sait pas ce qui va se passer, mais qui fait confiance. Tout était nouveau. Tout était intense. Tout était la première fois. Et c'est ainsi que nous l'avons vécu : avec de l'inexpérience, des improvisations, des erreurs et des réussites, mais toujours avec une passion immense pour ce que nous étions en train de construire.
Le temps n'a pas toujours été un allié, mais la chance et l'affection, si. La pluie nous a respectés pendant l'Offrande et nous avons pu apporter nos premières fleurs à la Vierge des Délaissés. Un geste simple, mais éternel. Le premier bouquet d'une histoire qui vient de commencer.
Nous avons planté pour la première fois, réveillé le quartier, défilé avec fierté, vibré avec la mascletà et célébré, émus, nos premiers prix. Chaque acte était un nouveau battement de cœur, chaque instant un souvenir qui fait désormais partie de ce que nous sommes. Les premières Fallas ne s'oublient jamais... et les nôtres furent un rêve devenu réalité.
Et quand le feu a tout embrassé, le rêve ne s'est pas éteint. Il a continué son chemin. Notre représentante enfantine, Prados, a porté le nom de la commission jusqu'à la présélection de Fallera Mayor de Valence, vivant des moments uniques et ouvrant des portes vers de nouveaux horizons, comme l'inauguration du Roig Arena. Une fierté partagée, une émotion collective.
Maintenant, dans notre deuxième année, la responsabilité pèse un peu plus. Nous avons appris, nous avons grandi, nous savons que tout n'est plus excusable. Mais nous savons aussi que le chemin est meilleur lorsqu'on le parcourt ensemble, avec humilité et avec l'envie de continuer à s'améliorer.
Nous inaugurons de nouveaux représentants et, avec eux, la magie recommence. Les nerfs refleurissent, les regards se remplissent d'illusion et le cœur bat comme si c'était la première fois. Nouveaux monuments, nouvelles illusions, nouveaux rêves... avec des noms propres: Daniela et Diego, comme représentants enfantins, et Rosario et Jose. Pour vous, aucun effort n'est de trop, car les Fallas se vivent mieux quand on les vit de l'intérieur.
Le rêve continue. Ce n'est plus seulement un souhait, c'est une réalité qui grandit, qui mûrit et qui se renforce année après année. Et tant qu'il y aura de l'illusion, du feu et de l'amour pour notre terre, nos gens et la Falla Suïssa - L'Alqueria del Favero, ce rêve ne s'éveillera jamais complètement.
Vive notre Falla, vivent les Fallas et vive Valence!
Deutsch
Eines Tages hatten wir einen Traum... und wir lebten ihn.
Unsere ersten Fallas kamen, wie wichtige Dinge eben kommen: mit Nervosität auf der Haut, mit rasendem Herzen und mit der ungebrochenen Illusion derer, die nicht wissen, was passieren wird, aber vertrauen. Alles war neu. Alles war intensiv. Alles war das erste Mal. Und so erlebten wir es: mit Unerfahrenheit, mit Improvisationen, mit Fehlern und Erfolgen, aber immer mit einer immensen Leidenschaft für das, was wir aufbauten.
Die Zeit war nicht immer ein Verbündeter, aber das Glück und die Zuneigung schon. Der Regen verschonte uns bei der Ofrenda und wir konnten der Jungfrau der Verlassenen unsere ersten Blumen bringen. Eine einfache Geste, aber ewig. Der erste Strauß einer Geschichte, die gerade erst begonnen hat.
Wir pflanzten zum ersten Mal, weckten das Viertel auf, marschierten mit Stolz, vibrierten mit der Mascletà und feierten, bewegt, unsere ersten Preise. Jeder Akt war ein neuer Herzschlag, jeder Augenblick eine Erinnerung, die bereits Teil dessen ist, was wir sind. Die ersten Fallas vergisst man nie... und unsere waren ein wahr gewordener Traum.
Und als das Feuer alles umarmte, erlosch der Traum nicht. Er ging weiter. Unsere Kindervertreterin Prados trug den Namen der Kommission bis zur Vorauswahl der Fallera Mayor von Valencia und erlebte einzigartige Veranstaltungen und öffnete Türen zu neuen Schauplätzen, wie die Einweihung der Roig Arena. Ein geteilter Stolz, eine kollektive Emotion.
Jetzt, in unserem zweiten Jahr, wiegt die Verantwortung etwas schwerer. Wir haben gelernt, wir sind gewachsen, wir wissen, dass nicht mehr alles entschuldbar ist. Aber wir wissen auch, dass der Weg besser wird, wenn man ihn gemeinsam geht, mit Demut und mit dem Wunsch, sich weiter zu verbessern.
Wir haben neue Vertreter und mit ihnen beginnt die Magie von vorn. Die Nervosität blüht wieder auf, die Blicke füllen sich mit Illusion und das Herz schlägt, als wäre es das erste Mal. Neue Monumente, neue Illusionen, neue Träume... mit eigenen Namen: Daniela und Diego als Kindervertreter, und Rosario und Jose. Für euch ist kein Aufwand zu groß, denn die Fallas erlebt man am besten von innen.
Der Traum geht weiter. Er ist nicht mehr nur ein Wunsch, er ist eine Realität, die wächst, reift und sich Jahr für Jahr stärkt. Und solange es Illusion, Feuer und Liebe für unser Land, unsere Menschen und die Falla Suïssa - L'Alqueria del Favero gibt, wird dieser Traum niemals ganz erwachen.
Es lebe unsere Falla, es leben die Fallas und es lebe Valencia!
2. L'ànima del barri / El alma del barrio / The Soul of the Neighborhood / Dusza dzielnicy / L'âme du quartier / Die Seele des Viertels
Valenciano
Després de la riuada del 57, el Túria es va quedar sense riu: una ferida llarga al mig de València. I l'idea oficial als anys seixanta i setanta era clara: fer una autovia dins de la ciutat, una "aorta viària". Cotxes passant just per on hui juguen els xiquets, passegen els majors i les Falleres Majors es fan la foto. La ciutat va dir prou. Va nàixer una resposta que encara ressona: "El llit del Túria és nostre i el volem verd". No era només ecologia. Era una manera de viure: carrer, ombra, banc, conversa. El llit del riu no havia de separar barris, sinó unir-los.
Ací entra Federico Trénor i Trénor, Baró d'Alaquàs. Des dels càrrecs que ocupava a l'Estat, va moure el que calia perquè el llit del riu no acabara asfaltat i es cedira a València. Públic, verd, viu. Açò té data: 1 de desembre de 1976. No és un conte. D'això naix el Jardí del Túria. Que no és només "un parc llarg". És una victòria veïnal. Hui és carril bici, pista per a córrer, banc per a desfogar-se, lloc on quedar abans de l'Ofrena. És on baixes a agarrar aire.
En Les Moreres, just al costat del llit, està el Passeig de Federico Trénor, amb el bust del Baró. No és decoració, és recordatori: açò es va lluitar. I en el mateix barri està passant una altra cosa. Ja hi ha comissió fallera pròpia, l'Alqueria del Favero. No ve d'una tradició antiga: s'ha fet entre veïns i encara sense un casal fix. Es mouen d'un lloc a un altre, munten taules on poden, però tiren avant igual. No és només festa de març, és "ací també som". Les dues coses juntes conten el mateix missatge. El Jardí del Túria diu: este espai és de tots. La Falla del barri diu: esta gent vol ser barri i ja ho està sent. Una cosa cuida el lloc. L'altra fa comunitat. I això és el que fa real Les Moreres: no que algú de fora li pose un nom, sinó que la gent diga "açò és nostre" i es quede a defensar-ho. Encara que sense casal propi.
Español
Después de la riada del 57, el Turia se quedó sin río: una herida larga en medio de Valencia. Y la idea oficial en los años sesenta y setenta era clara: hacer una autovía dentro de la ciudad, una "aorta viaria". Coches pasando justo por donde hoy juegan los niños, pasean los mayores y las Falleras Mayores se hacen la foto. La ciudad dijo basta. Nació una respuesta que aún resuena: "El lecho del Turia es nuestro y lo queremos verde". No era solo ecología. Era una forma de vivir: calle, sombra, banco, conversación. El lecho del río no tenía que separar barrios, sino unirlos.
Aquí entra Federico Trénor i Trénor, Barón de Alaquàs. Desde los cargos que ocupaba en el Estado, movió lo necesario para que el lecho del río no acabara asfaltado y se cediera a Valencia. Público, verde, vivo. Esto tiene fecha: 1 de diciembre de 1976. No es un cuento. De ahí nace el Jardín del Turia. Que no es solo "un parque largo". Es una victoria vecinal. Hoy es carril bici, pista para correr, banco para desahogarse, lugar donde quedar antes de la Ofrenda. Es donde bajas a coger aire.
En Les Moreres, justo al lado del lecho, está el Paseo de Federico Trénor, con el busto del Barón. No es decoración, es recordatorio: esto se luchó. Y en el mismo barrio está pasando otra cosa. Ya hay comisión fallera propia, la Alquería del Favero. No viene de una tradición antigua: se ha hecho entre vecinos y todavía sin un casal fijo. Se mueven de un sitio a otro, montan mesas donde pueden, pero tiran adelante igual. No es solo fiesta de marzo, es "aquí también somos". Las dos cosas juntas cuentan el mismo mensaje. El Jardín del Turia dice: este espacio es de todos. La Falla del barrio dice: esta gente quiere ser barrio y ya lo está siendo. Una cosa cuida el lugar. La otra hace comunidad. Y eso es lo que hace real a Les Moreres: no que alguien de fuera le ponga un nombre, sino que la gente diga "esto es nuestro" y se quede a defenderlo. Aunque sin casal propio.
English
After the flood of 1957, the Turia was left without a river: a long wound in the middle of Valencia. And the official idea in the sixties and seventies was clear: to build a highway within the city, a "road aorta". Cars passing right where today children play, the elderly walk and the Falleras Mayors take their photos. The city said enough. A response was born that still resonates: "The bed of the Turia is ours and we want it green". It was not just ecology. It was a way of life: street, shade, bench, conversation. The river bed was not supposed to separate neighborhoods, but to unite them.
This is where Federico Trénor i Trénor, Baron of Alaquàs, comes in. From the positions he held in the State, he did what was necessary so that the river bed would not end up asphalted and given over to Valencia. Public, green, alive. This is dated: December 1, 1976. It is not a story. From this the Turia Garden was born. It is not just "a long park". It is a neighborhood victory. Today it is a bike path, a running track, a bench to let off steam, a place to stay before the Ofrena. It is where you go down to catch your breath.
In Les Moreres, right next to the bed, there is the Passeig de Federico Trénor, with the bust of the Baron. It is not decoration, it is a reminder: this was fought for. And in the same neighborhood something else is happening. There is already its own fallera commission, the Alqueria del Favero. It does not come from an old tradition: it is done between neighbors and still without a fixed house. They move from one place to another, they set up tables wherever they can, but they carry on just the same. It is not just a March festival, it is "we are here too". The two things together tell the same message. The Turia Garden says: this space belongs to everyone. The neighborhood's fault line says: these people want to be a neighborhood and they are already feeling it. One thing is taking care of the place. The other is creating a community. And that's what makes Les Moreres real: not that someone from outside gives it a name, but that people say "this is ours" and stay to defend it. Even without their own house.
Polski
Dusza dzielnicy Po powodzi w 1957 roku Turia została pozbawiona rzeki: długa rana w samym sercu Walencji. Oficjalny pomysł w latach sześćdziesiątych i siedemdziesiątych był jasny: zbudować autostradę w mieście, „aortę drogową". Samochody przejeżdżały tam, gdzie dziś bawią się dzieci, przechadzają się starsi ludzie, a burmistrzowie Falleras robią sobie zdjęcia. Miasto powiedziało dość. Narodziła się odpowiedź, która wciąż rezonuje: „Nóg Turii jest nasz i chcemy, żeby był zielony". Nie chodziło tylko o ekologię. To był styl życia: ulica, cień, ławka, rozmowa. Koryto rzeki nie miało rozdzielać dzielnic, lecz je łączyć.
W tym miejscu pojawia się Federico Trénor i Trénor, baron Alaquàs. Z pozycji, które piastował w państwie, robił wszystko, co konieczne, aby koryto rzeki nie zostało wyasfaltowane i oddane Walencji. Publiczne, zielone, żywe. To data: 1 grudnia 1976 roku. To nie jest żadna historia. Z tego narodził się Ogród Turia. To nie tylko „długi park". To zwycięstwo dzielnicy. Dziś to ścieżka rowerowa, bieżnia, ławka, na której można się zrelaksować, miejsce, gdzie można odpocząć przed Ofreną. To miejsce, gdzie można zejść, żeby złapać oddech.
W Les Moreres, tuż obok klombu, znajduje się Passeig de Federico Trénor z popiersiem barona. To nie dekoracja, to przypomnienie: o to walczono. A w tej samej dzielnicy dzieje się coś jeszcze. Jest już własna komisja fallera, Alqueria del Favero. Nie wywodzi się ona ze starej tradycji: odbywa się między sąsiadami, którzy wciąż nie mają stałego domu. Przenoszą się z miejsca na miejsce, rozstawiają stoły, gdzie tylko mogą, ale robią to samo. To nie tylko marcowy festiwal, to „my też tu jesteśmy". Te dwie rzeczy razem przekazują to samo przesłanie. Ogród Turia mówi: ta przestrzeń należy do wszystkich. Linia podziału dzielnicy mówi: ci ludzie chcą być sąsiedztwem i już to czują. Jedno to dbać o to miejsce. Drugie to tworzyć społeczność. I to właśnie czyni Les Moreres prawdziwym: nie to, że ktoś z zewnątrz nadaje mu nazwę, ale to, że ludzie mówią „to nasze" i zostają, by go bronić. Nawet bez własnego domu.
Français
Après la crue de 1957, le Turia s'est retrouvé sans rivière: une longue blessure au milieu de Valence. Et l'idée officielle dans les années soixante et soixante-dix était claire: construire une autoroute dans la ville, une « aorte routière ». Des voitures passant là où aujourd'hui les enfants jouent, les personnes âgées se promènent et les Falleras Mayores prennent la photo. La ville a dit stop. Une réponse est née qui résonne encore : « Le lit du Turia est à nous et nous le voulons vert ». Ce n'était pas que de l'écologie. C'était un mode de vie: rue, ombre, banc, conversation. Le lit de la rivière ne devait pas séparer les quartiers, mais les unir.
C'est là qu'entre en scène Federico Trénor i Trénor, Baron d'Alaquàs. Depuis les postes qu'il occupait dans l'État, il a fait le nécessaire pour que le lit du fleuve ne finisse pas asphalté et soit cédé à Valence. Public, vert, vivant. Cela a une date: le 1er décembre 1976. Ce n'est pas un conte. De là est né le Jardin du Turia. Ce n'est pas juste « un long parc ». C'est une victoire de quartier. Aujourd'hui c'est piste cyclable, piste de course, banc pour se défouler, lieu de rendez-vous avant l'Offrande. C'est là où l'on descend prendre l'air.
À Les Moreres, juste à côté du lit, se trouve la Promenade de Federico Trénor, avec le buste du Baron. Ce n'est pas de la décoration, c'est un rappel: cela a été gagné par la lutte. Et dans le même quartier, quelque chose d'autre se passe. Il y a déjà sa propre commission fallera, l'Alqueria del Favero. Elle ne vient pas d'une tradition ancienne: elle s'est construite entre voisins et encore sans local fixe. Ils se déplacent d'un endroit à l'autre, montent des tables où ils peuvent, mais avancent quand même. Ce n'est pas qu'une fête de mars, c'est « ici aussi nous existons ». Les deux choses ensemble racontent le même message. Le Jardin du Turia dit: cet espace est à tous. La Falla du quartier dit: ces gens veulent être un quartier et ils le sont déjà. L'une prend soin du lieu. L'autre crée la communauté. Et c'est ce qui rend Les Moreres réel: non pas que quelqu'un de l'extérieur lui donne un nom, mais que les gens disent « c'est à nous » et restent pour le défendre. Même sans local propre.
Deutsch
Nach der Flut von 1957 blieb der Turia ohne Fluss zurück: eine lange Wunde mitten in Valencia. Und die offizielle Idee in den sechziger und siebziger Jahren war klar: eine Autobahn in der Stadt bauen, eine "Straßenaorta". Autos, die genau dort fahren, wo heute Kinder spielen, Senioren spazieren und die Falleras Mayores ihre Fotos machen. Die Stadt sagte: Genug. Es entstand eine Antwort, die noch heute nachhallt: "Das Bett des Turia gehört uns und wir wollen es grün". Es ging nicht nur um Ökologie. Es war eine Lebensweise: Straße, Schatten, Bank, Gespräch. Das Flussbett sollte Viertel nicht trennen, sondern verbinden.
Hier kommt Federico Trénor i Trénor ins Spiel, Baron von Alaquàs. Von den Positionen aus, die er im Staat innehatte, bewegte er alles nötige, damit das Flussbett nicht asphaltiert und an Valencia übergeben wurde. Öffentlich, grün, lebendig. Dies hat ein Datum: 1. Dezember 1976. Das ist kein Märchen. Daraus entstand der Turia-Garten. Er ist nicht nur "ein langer Park". Er ist ein Sieg der Nachbarschaft. Heute ist er Radweg, Laufstrecke, Bank zum Dampfablassen, Treffpunkt vor der Ofrenda. Dort geht man hin, um Luft zu holen.
In Les Moreres, direkt neben dem Flussbett, befindet sich die Promenade Federico Trénor, mit der Büste des Barons. Das ist keine Dekoration, das ist eine Erinnerung: Dafür wurde gekämpft. Und im selben Viertel passiert noch etwas anderes. Es gibt bereits eine eigene Falla-Kommission, die Alqueria del Favero. Sie kommt nicht aus einer alten Tradition: Sie wurde unter Nachbarn gegründet und noch ohne festes Vereinsheim. Sie ziehen von einem Ort zum anderen, stellen Tische auf, wo sie können, aber machen trotzdem weiter. Es ist nicht nur ein Fest im März, es ist "hier sind auch wir". Die beiden Dinge zusammen erzählen dieselbe Botschaft. Der Turia-Garten sagt: Dieser Raum gehört allen. Die Falla des Viertels sagt: Diese Menschen wollen ein Viertel sein und sie sind es bereits. Das eine pflegt den Ort. Das andere schafft Gemeinschaft. Und das ist es, was Les Moreres real macht: nicht dass jemand von außen ihm einen Namen gibt, sondern dass die Menschen sagen "das gehört uns" und bleiben, um es zu verteidigen. Auch ohne eigenes Vereinsheim.
3. Salutació / Saludo / Greeting / Powitanie / Salutation / Grußwort
Valenciano
Benvolguda família fallera,
Com a president, hui vull parlar-vos des del cor. És un orgull immens poder formar part d'esta gran família en el nostre segon any d'existència i tindre la responsabilitat de representar una comissió tan unida, treballadora i plena d'il·lusió com la nostra.
Vull donar-vos les gràcies, de veritat. Gràcies pel vostre esforç constant, per les hores dedicades, per les idees, pel treball silenciós que moltes vegades no es veu, però que ho fa tot possible. Gràcies pel suport incondicional, pel respecte, pel companyerisme i per eixe afecte que es sent en cada acte, en cada reunió i en cada projecte que emprenem junts.
Ser president no tindria sentit sense vosaltres. Perquè una comissió no l'aixeca una persona, la construïx un equip. I nosaltres som això: un equip fort, compromés i amb ganes de continuar creixent.
Les Falles són tradició, són cultura, són emoció... però, sobretot, són persones. Són abraçades després d'un dia intens, són riures compartits, són moments que es queden gravats per sempre. El meu major desig és que visquem estes Falles amb orgull, amb alegria i amb la certesa que estem fent un projecte gran junts.
Vull que continuem treballant units, amb il·lusió i ambició, fent d'este projecte comú no sols quelcom espectacular en el present, sinó un futur sòlid, durador i ple d'èxits. Que la nostra comissió continue sent un referent d'unió, de respecte i de passió per les nostres tradicions.
Gràcies per confiar, per sumar, per empényer quan fa falta i per demostrar cada dia que esta família fallera té un cor enorme.
Continuem somiant en gran. Continuem creixent junts. I sobretot, continuem sent família.
Visca la Falla Suïssa-L'Alqueria del Favero, que visquen les Falles i que visca València!
Español
Querida familia fallera,
Como presidente, hoy quiero hablaros desde el corazón. Es un orgullo inmenso poder formar parte de esta gran familia en nuestro segundo año de existencia y tener la responsabilidad de representar a una comisión tan unida, trabajadora y llena de ilusión como la nuestra.
Quiero daros las gracias, de verdad. Gracias por vuestro esfuerzo constante, por las horas dedicadas, por las ideas, por el trabajo silencioso que muchas veces no se ve, pero que lo hace todo posible. Gracias por el apoyo incondicional, por el respeto, por el compañerismo y por ese cariño que se siente en cada acto, en cada reunión y en cada proyecto que emprendemos juntos.
Ser presidente no tendría sentido sin vosotros. Porque una comisión no la levanta una persona, la construye un equipo. Y nosotros somos eso: un equipo fuerte, comprometido y con ganas de seguir creciendo.
Las Fallas son tradición, son cultura, son emoción... pero, sobre todo, son personas. Son abrazos después de un día intenso, son risas compartidas, son momentos que se quedan grabados para siempre. Mi mayor deseo es que vivamos estas Fallas con orgullo, con alegría y con la certeza de que estamos haciendo un proyecto grande juntos.
Quiero que sigamos trabajando unidos, con ilusión y ambición, haciendo de este proyecto común no solo algo espectacular en el presente, sino un futuro sólido, duradero y lleno de éxitos. Que nuestra comisión siga siendo un referente de unión, de respeto y de pasión por nuestras tradiciones.
Gracias por confiar, por sumar, por empujar cuando hace falta y por demostrar cada día que esta familia fallera tiene un corazón enorme.
Sigamos soñando en grande. Sigamos creciendo juntos. Y sobre todo, sigamos siendo familia.
¡Visca la Falla Suïssa-L'Alquria del Favero que visquen les Fallas i que viva Valencia!
English
Dear Fallas Family,
As president, today I want to speak to you from the heart. It is an immense honor to be part of this great family in our second year and to have the responsibility of representing such a united, hardworking, and enthusiastic commission as ours.
I want to thank you, truly. Thank you for your constant effort, for the hours dedicated, for your ideas, for the often unseen, yet unseen, work that makes everything possible. Thank you for your unconditional support, your respect, your camaraderie, and for the affection felt in every event, every meeting, and every project we undertake together.
Being president would be meaningless without you. Because a commission isn't built by one person; it's built by a team. And that's what we are: a strong, committed team eager to keep growing.
Fallas is tradition, it's culture, it's emotion… but above all, it's people. It's hugs after a long day, shared laughter, moments that will be etched in our memories forever. My greatest wish is that we experience these Fallas with pride, joy, and the certainty that we are building something great together.
I want us to continue working together, with enthusiasm and ambition, making this shared project not only spectacular in the present, but also a solid, lasting, and successful future. May our commission continue to be a beacon of unity, respect, and passion for our traditions.
Thank you for your trust, for contributing, for pushing forward when needed, and for demonstrating every day that this Fallas family has a huge heart.
Let's keep dreaming big. Let's keep growing together. And above all, let's continue being family.
Long live the Falla Suïssa-L'Alquria del Favero! Long live Fallas! Long live Valencia!
Polski
Droga Rodzino Fallas,
Jako prezes, chcę dziś przemówić do Was z głębi serca. To ogromny zaszczyt być częścią tej wspaniałej rodziny w drugim roku naszej działalności i mieć obowiązek reprezentowania tak zjednoczonej, pracowitej i entuzjastycznej komisji jak nasza.
Chcę Wam szczerze podziękować. Dziękuję za Wasz nieustanny wysiłek, za poświęcone godziny, za Wasze pomysły, za często niewidoczną, a jednak niewidoczną pracę, która sprawia, że wszystko jest możliwe. Dziękuję za Wasze bezwarunkowe wsparcie, szacunek, koleżeństwo i za uczucie, jakie odczuwamy na każdym wydarzeniu, każdym spotkaniu i każdym projekcie, który wspólnie realizujemy.
Bycie prezesem nie miałoby sensu bez Was. Bo komisji nie buduje jedna osoba; buduje ją zespół. I właśnie tym jesteśmy: silnym, zaangażowanym zespołem, pragnącym ciągłego rozwoju.
Fallas to tradycja, kultura, emocje… ale przede wszystkim ludzie. To uściski po długim dniu, wspólny śmiech, chwile, które na zawsze zapiszą się w naszej pamięci. Moim największym pragnieniem jest, abyśmy przeżywali te Fallas z dumą, radością i pewnością, że razem budujemy coś wspaniałego.
Chcę, abyśmy kontynuowali współpracę, z entuzjazmem i ambicją, czyniąc ten wspólny projekt nie tylko spektakularnym w teraźniejszości, ale także solidną, trwałą i pełną sukcesów przyszłością. Niech nasza komisja będzie nadal symbolem jedności, szacunku i pasji do naszych tradycji.
Dziękuję za zaufanie, za wkład, za to, że dajecie z siebie wszystko, gdy jest to potrzebne, i za to, że każdego dnia pokazujecie, że ta rodzina Fallas ma wielkie serce.
Nie przestawajmy marzyć. Rozwijajmy się razem. A przede wszystkim, bądźmy nadal rodziną.
Niech żyje Falla Suïssa-L'Alquria del Favero! Niech żyje Fallas! Niech żyje Walencja!
Français
Chère famille fallera,
En tant que président, aujourd'hui je veux vous parler depuis le cœur. C'est un immense honneur de faire partie de cette grande famille dans notre deuxième année d'existence et d'avoir la responsabilité de représenter une commission aussi unie, travailleuse et pleine d'enthousiasme que la nôtre.
Je veux vous remercier, sincèrement. Merci pour votre effort constant, pour les heures consacrées, pour vos idées, pour le travail silencieux que l'on ne voit souvent pas, mais qui rend tout possible. Merci pour votre soutien inconditionnel, votre respect, votre camaraderie et pour cette affection que l'on ressent dans chaque acte, chaque réunion et chaque projet que nous entreprenons ensemble.
Être président n'aurait pas de sens sans vous. Parce qu'une commission n'est pas construite par une seule personne, elle est construite par une équipe. Et c'est ce que nous sommes: une équipe forte, engagée et désireuse de continuer à grandir.
Les Fallas sont tradition, culture, émotion... mais surtout, ce sont des personnes. Ce sont des étreintes après une journée intense, des rires partagés, des moments gravés à jamais. Mon plus grand souhait est que nous vivions ces Fallas avec fierté, joie et la certitude que nous construisons ensemble quelque chose de grand.
Je veux que nous continuions à travailler unis, avec enthousiasme et ambition, faisant de ce projet commun non seulement quelque chose de spectaculaire dans le présent, mais aussi un avenir solide, durable et plein de succès. Que notre commission continue d'être un exemple d'union, de respect et de passion pour nos traditions.
Merci de faire confiance, de contribuer, de pousser quand il le faut et de démontrer chaque jour que cette famille fallera a un cœur énorme.
Continuons à rêver grand. Continuons à grandir ensemble. Et surtout, continuons à être une famille.
Vive la Falla Suïssa-L'Alqueria del Favero, vivent les Fallas et vive Valence !
Deutsch
Liebe Falla-Familie,
Als Präsident möchte ich heute von Herzen zu euch sprechen. Es ist ein immenser Stolz, Teil dieser großen Familie in unserem zweiten Jahr zu sein und die Verantwortung zu tragen, eine so vereinte, fleißige und begeisterte Kommission wie die unsere zu vertreten.
Ich möchte euch aufrichtig danken. Danke für euren ständigen Einsatz, für die gewidmeten Stunden, für eure Ideen, für die stille Arbeit, die man oft nicht sieht, die aber alles möglich macht. Danke für eure bedingungslose Unterstützung, euren Respekt, eure Kameradschaft und für die Zuneigung, die man bei jedem Akt, jeder Versammlung und jedem Projekt spürt, das wir gemeinsam unternehmen.
Präsident zu sein hätte ohne euch keinen Sinn. Denn eine Kommission wird nicht von einer Person aufgebaut, sie wird von einem Team gebaut. Und das sind wir: ein starkes, engagiertes Team mit dem Wunsch, weiter zu wachsen.
Die Fallas sind Tradition, Kultur, Emotion... aber vor allem sind sie Menschen. Sie sind Umarmungen nach einem intensiven Tag, geteiltes Lachen, Momente, die für immer eingeprägt bleiben. Mein größter Wunsch ist, dass wir diese Fallas mit Stolz, Freude und der Gewissheit erleben, dass wir gemeinsam etwas Großes aufbauen.
Ich möchte, dass wir weiterhin vereint arbeiten, mit Begeisterung und Ehrgeiz, und dieses gemeinsame Projekt nicht nur zu etwas Spektakulärem in der Gegenwart machen, sondern auch zu einer soliden, dauerhaften und erfolgreichen Zukunft. Dass unsere Kommission weiterhin ein Vorbild für Einheit, Respekt und Leidenschaft für unsere Traditionen bleibt.
Danke für euer Vertrauen, euren Beitrag, dafür, dass ihr anschiebt, wenn es nötig ist, und dafür, dass ihr jeden Tag zeigt, dass diese Falla-Familie ein riesiges Herz hat.
Lasst uns weiter groß träumen. Lasst uns weiter gemeinsam wachsen. Und vor allem: Lasst uns weiterhin Familie sein.
Es lebe die Falla Suïssa-L'Alqueria del Favero, es leben die Fallas und es lebe Valencia!
4. Comiat 2025 / Despedida 2025 / Farewell 2025 / Pożegnanie 2025 / Message d'adieu 2025 / Abschied 2025
Valenciano
Hi ha càrrecs que passen… i n'hi ha que fan història.
Estes línies són per a acomiadar, amb estima i gratitud, a les persones que han representat la nostra Falla durant l'exercici 2025. Han sigut la nostra veu, el nostre somriure i la nostra imatge en cada acte, vivint este any amb il·lusió, responsabilitat i molt d'amor per la Falla.
En el vostre cas, a més, vau ser els primers representants de la nostra comissió, els qui vau iniciar un camí que continuarà en els anys que estan per vindre. Per això, el vostre nom quedarà sempre lligat a l'inici d'este projecte tan especial.
Gràcies per la vostra entrega, per cada moment compartit i per defensar el nom de la Falla amb orgull. Esta sempre serà casa vostra.
Gràcies. Amb orgull la vostra comissió:
- Javier Santos i Ramos - President Infantil 2025
- Prados Desamparados Santos i Ramos - Fallera Major Infantil 2025
- Marta Soriano i Dolz - Fallera Major 2025
Español
Hay cargos que pasan... y los hay que hacen historia.
Estas líneas son para despedir, con cariño y gratitud, a las personas que han representado a nuestra Falla durante el ejercicio 2025. Han sido nuestra voz, nuestra sonrisa y nuestra imagen en cada acto, viviendo este año con ilusión, responsabilidad y mucho amor por la Falla.
En vuestro caso, además, fuisteis los primeros representantes de nuestra comisión, quienes iniciasteis un camino que continuará en los años que están por venir. Por eso, vuestro nombre quedará siempre ligado al inicio de este proyecto tan especial.
Gracias por vuestra entrega, por cada momento compartido y por defender el nombre de la Falla con orgullo. Esta siempre será vuestra casa.
Gracias. Con orgullo, vuestra comisión:
- Javier Santos i Ramos - Presidente Infantil 2025
- Prados Desamparados Santos i Ramos - Fallera Mayor Infantil 2025
- Marta Soriano i Dolz - Fallera Mayor 2025
English
There are positions that pass… and there are those that make history.
These lines are to say goodbye, with esteem and gratitude, to the people who have represented our Falla during the 2025 fiscal year. They have been our voice, our smile and our image in each event, living this year with enthusiasm, responsibility and a lot of love for the Falla.
In your case, you were also the first representatives of our committee, who started a path that will continue in the years to come. For this reason, your name will always be linked to the beginning of this very special project.
Thank you for your dedication, for every moment shared and for defending the name of the Falla with pride. This will always be your home.
Thank you. With pride, your committee:
- Javier Santos i Ramos - President Infantil 2025
- Prados Desamparados Santos i Ramos - Fallera Major Infantil 2025
- Marta Soriano i Dolz - Fallera Major 2025
Polski
Są stanowiska, które przemijają… i są takie, które tworzą historię.
Tymi słowami żegnamy, z szacunkiem i wdzięcznością, osoby, które reprezentowały naszą fallę w roku fiskalnym 2025. Byli naszym głosem, naszym uśmiechem i naszym wizerunkiem na każdym wydarzeniu, przeżywając ten rok z entuzjazmem, odpowiedzialnością i ogromną miłością do falli.
W Waszym przypadku byliście również pierwszymi przedstawicielami naszego komitetu, którzy zapoczątkowali ścieżkę, która będzie kontynuowana w nadchodzących latach. Z tego powodu Wasze nazwisko na zawsze będzie związane z początkiem tego wyjątkowego projektu.
Dziękujemy za Wasze poświęcenie, za każdą wspólną chwilę i za dumną obronę imienia Falla. To zawsze będzie Wasz dom.
Dziękujemy. Z dumą, Wasz komitet:
- Javier Santos i Ramos - President Infantil 2025
- Prados Desamparados Santos i Ramos - Fallera Major Infantil 2025
- Marta Soriano i Dolz - Fallera Major 2025
Français
Il y a des charges qui passent... et il y en a qui font l'histoire.
Ces lignes sont pour dire au revoir, avec estime et gratitude, aux personnes qui ont représenté notre Falla pendant l'exercice 2025. Ils ont été notre voix, notre sourire et notre image dans chaque acte, vivant cette année avec enthousiasme, responsabilité et beaucoup d'amour pour la Falla.
Dans votre cas, de plus, vous avez été les premiers représentants de notre commission, ceux qui avez initié un chemin qui continuera dans les années à venir. Pour cette raison, votre nom restera toujours lié au début de ce projet si spécial.
Merci pour votre dévouement, pour chaque moment partagé et pour avoir défendu le nom de la Falla avec fierté. Ici sera toujours votre maison.
Merci. Avec fierté, votre commission :
- Javier Santos i Ramos - Président Infantil 2025
- Prados Desamparados Santos i Ramos - Fallera Major Infantil 2025
- Marta Soriano i Dolz - Fallera Major 2025
Deutsch
Es gibt Ämter, die vergehen... und es gibt solche, die Geschichte schreiben.
Diese Zeilen sind dazu da, um uns mit Wertschätzung und Dankbarkeit von den Menschen zu verabschieden, die unsere Falla während des Jahres 2025 vertreten haben. Sie waren unsere Stimme, unser Lächeln und unser Bild bei jedem Akt, und haben dieses Jahr mit Begeisterung, Verantwortung und viel Liebe zur Falla gelebt.
In eurem Fall wart ihr zudem die ersten Vertreter unserer Kommission, diejenigen, die einen Weg begonnen haben, der in den kommenden Jahren weitergehen wird. Deshalb wird euer Name immer mit dem Beginn dieses ganz besonderen Projekts verbunden sein.
Danke für eure Hingabe, für jeden geteilten Moment und dafür, den Namen der Falla mit Stolz verteidigt zu haben. Dies wird immer euer Zuhause sein.
Danke. Mit Stolz, eure Kommission:
- Javier Santos i Ramos - Kinderpräsident 2025
- Prados Desamparados Santos i Ramos - Fallera Major Infantil 2025
- Marta Soriano i Dolz - Fallera Major 2025
5. Text Fallera Major / Texto Fallera Mayor / Text Fallera Mayor / Tekst Fallera Major / Texte Fallera Mayor / Text Fallera Mayor
Valenciano
Estimada Rosario:
Hui volem parlar-te des del cor, des d'aquell lloc on naix l'estima sincera i l'orgull de tindre't com a Fallera Major. La teua alegria natural, aquell somriure que sempre ens regales, té la capacitat d'envoltar-nos i de fer-nos sentir encara més intens l'amor per aquesta festa que tant significa per a tots.
La teua manera de ser, tan noble i pròxima, i la passió amb què vius la nostra tradició ens contagien. Gràcies a tu, cada acte es viu d'una manera més especial, més nostra, i ens recordes per què les Falles es viuen amb l'ànima. En cada gest teu es nota el respecte i l'amor profund per allò que representes i per tots nosaltres.
Gràcies, Rosario, per ser llum, per ser alegria i per portar la nostra tradició amb tant de cor. Amb persones com tu, aquesta festa es viu amb més intensitat i es queda per sempre en el record.
Español
Querida Rosario:
Hoy queremos hablarte desde el corazón, desde aquel lugar donde nace el cariño sincero y el orgullo de tenerte como Fallera Mayor. Tu alegría natural, aquella sonrisa que siempre nos regalas, tiene la capacidad de envolvernos y de hacernos sentir aún más intenso el amor por esta fiesta que tanto significa para todos.
Tu manera de ser, tan noble y cercana, y la pasión con que vives nuestra tradición nos contagian. Gracias a ti, cada acto se vive de una manera más especial, más nuestra, y nos recuerdas por qué las Fallas se viven con el alma. En cada gesto tuyo se nota el respeto y el amor profundo por aquello que representas y por todos nosotros.
Gracias, Rosario, por ser luz, por ser alegría y por llevar nuestra tradición con tanto corazón. Con personas como tú, esta fiesta se vive con más intensidad y se queda para siempre en el recuerdo.
English
Dear Rosario:
Today we want to speak to you from the heart, from that place where sincere love and pride in having you as a Fallera Mayor is born. Your natural joy, that smile that you always give us, has the ability to surround us and make us feel even more intense the love for this festival that means so much to all.
Your way of being, so noble and close, and the passion with which you live our tradition infect us. Thanks to you, each event is lived in a more special way, more ours, and you remind us why the Fallas are lived with the soul. In each of your gestures, you can see the respect and deep love for what you represent and for all of us.
Thank you, Rosario, for being light, for being joy and for carrying our tradition with so much heart. With people like you, this festival is lived with more intensity and remains forever in the memory.
Polski
Droga Rosario:
Dziś chcemy przemówić do Ciebie z głębi serca, z miejsca, w którym rodzi się szczera miłość i duma z tego, że jesteś Burmistrzem Fallery. Twoja naturalna radość, ten uśmiech, którym nas obdarzasz, ma moc otaczania nas i sprawiania, że odczuwamy jeszcze intensywniejszą miłość do tego święta, które tak wiele dla nas znaczy.
Twój sposób bycia, tak szlachetny i bliski, oraz pasja, z jaką żyjesz naszą tradycją, zarażają nas. Dzięki Tobie każde wydarzenie jest przeżywane w sposób bardziej wyjątkowy, bardziej nasz, i przypominasz nam, dlaczego Fallas przeżywa się z duszą. W każdym Twoim geście widać szacunek i głęboką miłość do tego, co reprezentujesz i do nas wszystkich.
Dziękujemy Ci, Rosario, za to, że jesteś lekka, za to, że jesteś radością i za to, że z takim sercem pielęgnujesz naszą tradycję. Z takimi ludźmi jak Ty, to święto jest przeżywane z większą intensywnością i na zawsze pozostaje w pamięci.
Français
Chère Rosario:
Aujourd'hui nous voulons te parler depuis le cœur, depuis cet endroit où naît l'affection sincère et la fierté de t'avoir comme Fallera Mayor. Ta joie naturelle, ce sourire que tu nous offres toujours, a la capacité de nous envelopper et de nous faire ressentir encore plus intensément l'amour pour cette fête qui signifie tant pour tous.
Ta façon d'être, si noble et proche, et la passion avec laquelle tu vis notre tradition nous contaminent. Grâce à toi, chaque acte se vit d'une manière plus spéciale, plus nôtre, et tu nous rappelles pourquoi les Fallas se vivent avec l'âme. Dans chacun de tes gestes, on remarque le respect et l'amour profond pour ce que tu représentes et pour nous tous.
Merci, Rosario, d'être lumière, d'être joie et de porter notre tradition avec tant de cœur. Avec des personnes comme toi, cette fête se vit avec plus d'intensité et reste pour toujours dans le souvenir.
Deutsch
Liebe Rosario:
Heute möchten wir von Herzen zu dir sprechen, von jenem Ort, an dem aufrichtige Zuneigung und der Stolz entstehen, dich als Fallera Mayor zu haben. Deine natürliche Fröhlichkeit, jenes Lächeln, das du uns immer schenkst, hat die Fähigkeit, uns zu umhüllen und uns die Liebe zu diesem Fest, das uns allen so viel bedeutet, noch intensiver spüren zu lassen.
Deine Art zu sein, so edel und nahbar, und die Leidenschaft, mit der du unsere Tradition lebst, sind ansteckend. Dank dir wird jeder Akt auf eine besondere Art erlebt, noch mehr unsere, und du erinnerst uns daran, warum die Fallas mit der Seele gelebt werden. In jeder deiner Gesten spürt man den Respekt und die tiefe Liebe für das, was du repräsentierst und für uns alle.
Danke, Rosario, dass du Licht bist, dass du Freude bist und dass du unsere Tradition mit so viel Herz trägst. Mit Menschen wie dir wird dieses Fest intensiver erlebt und bleibt für immer in der Erinnerung.
9. Explicació de la Falla Gran / Explicación de la Falla Grande / Explanation of the Falla Grande / Wyjaśnienie Falla Grande / Explication de la Falla Grande / Erklärung der Falla Grande
Valenciano
Lema: Un any de màgia | Artista: Paco y David | Secció: 8C
Benvinguts a tots.
Ací estem un any més, un any que esperem omplir-lo d'il·lusió i de màgia, en un món on res és el que sembla…
Donem la benvinguda al protagonista de la funció, amb tots vosaltres "El Mag Magin", un dels il·lusionistes més cèlebres del món, que amb els seus trucs i verborrea ens explicarà el que vulga, perquè només ell, ens fa somiar…
Heus ací on comença el seu primer truc, a base de colps de vareta, 1,2,3...zas!!! ens trau una coloma…
Una coloma que simbolitza el nostre anhelat "Palet", eixe, que any rere any se'n va volant i que encara no hem pogut estrenar al nostre palmarès... Als seus peus, uns conillets eixint dels seus copaltes que, amb els trucs apresos, són com els polítics.
Però el mag no ve només: ens porta a una peculiar pitonissa, sí, eixes senyores grossetes que presumeixen d'endevinar-ho tot, amb uns estratagemes que et deixaran asombrats…
Un altre personatge que ens porta, des de llunyà Orient, és un faquir, que ens sorprén xafant foc, clavant-se agulles, menjant cristalls... però bé, això no ens sorprén perquè nosaltres mateixos, dia a dia, el que hem de patir per a pagar tants impostos, retalls, IVA i demés…
I com no, no podía faltar el miracle que tots desitgem, el major il·lusionista el que, ens fa amb un bon pessic d'euros, el famós cirurgià plàstic, que entres com una mantegada picada i ixes fet un massapà amb un toc de Ferrero Cocher…
Es il·lusionisme o no? I este és l'espectacle que el mag ens ofereix, en companyia dels seus crupiers, Paco i David, que si no ens agrada l'espectacle ho farem des del Trampolí…
Español
Lema: Un año de magia | Artista: Paco y David | Sección: 8C
Bienvenidos a todos.
Aquí estamos un año más, un año que esperamos llenarlo de ilusión y de magia, en un mundo donde nada es lo que parece...
Damos la bienvenida al protagonista de la función, con todos ustedes "El Mago Magín", uno de los ilusionistas más célebres del mundo, que con sus trucos y verborrea nos explicará lo que quiera, porque solo él nos hace soñar...
He aquí donde comienza su primer truco, a base de golpes de varita, 1,2,3... ¡zas! nos saca una paloma...
Una paloma que simboliza nuestro anhelado "Palet", ese que año tras año se va volando y que todavía no hemos podido estrenar en nuestro palmarés... A sus pies, unos conejitos saliendo de sus chisteras que, con los trucos aprendidos, son como los políticos.
Pero el mago no viene solo: nos trae a una peculiar pitonisa, sí, esas señoras gorditas que presumen de adivinarlo todo, con unos estratagemas que te dejarán asombrados...
Otro personaje que nos trae, desde el lejano Oriente, es un faquir, que nos sorprende pisando fuego, clavándose agujas, comiendo cristales... pero bueno, eso no nos sorprende porque nosotros mismos, día a día, lo que tenemos que sufrir para pagar tantos impuestos, recortes, IVA y demás...
Y cómo no, no podía faltar el milagro que todos deseamos, el mayor ilusionista, el que, con un buen pellizco de euros, nos lo hace, el famoso cirujano plástico, que entras como una mantecada picada y sales hecho un mazapán con un toque de Ferrero Rocher...
¿Es ilusionismo o no? Y este es el espectáculo que el mago nos ofrece, en compañía de sus crupieres, Paco y David, que si no nos gusta el espectáculo lo haremos desde el trampolín...
English
Theme: A Year of Magic | Artist: Paco y David | Section: 8C
Welcome everyone.
Here we are another year, a year that we hope to fill with excitement and magic, in a world where nothing is what it seems…
We welcome the protagonist of the show, with all of you "El Mago Magin", one of the most famous illusionists in the world, who with his tricks and verbiage will tell us whatever he wants, because only he makes us dream…
Here is where his first trick begins, based on wand strokes, 1,2,3...zas!!! he takes out a dove…
A dove that symbolizes our longed-for "Palet", that one, that year after year flies away and that we have not yet been able to debut in our list of winners… At his feet, some bunnies coming out of their pockets that, with the tricks they have learned, are like politicians.
But the magician doesn't come alone: he takes us to a peculiar little python, yes, those fat ladies who boast of being able to guess everything, with stratagems that will leave you amazed...
Another character that brings us, from the Far East, is a fakir, who surprises us by stomping on fire, sticking needles in himself, eating crystals... but well, that doesn't surprise us because we ourselves, day by day, what we have to suffer to pay so many taxes, cuts, VAT and so on...
And of course, we couldn't miss the miracle that we all desire, the greatest illusionist who, with a good pinch of euros, does it for us, the famous plastic surgeon, who enters like chopped butter and turns you into a marzipan with a touch of Ferrero Cocher...
Is it illusionism or not? And this is the show that the magician offers us, in the company of his croupiers, Paco and David, who if we don't like the show we will do it from the Trampoline...
Polski
Hasło: Rok Magii | Artysta: Paco y David | Sekcja: 8C
Witamy wszystkich.
Oto kolejny rok, rok, który mamy nadzieję wypełnić ekscytacją i magią, w świecie, gdzie nic nie jest takie, jakie się wydaje…
Witamy bohatera spektaklu, wraz z Wami wszystkimi „El Mago Magin", jednego z najsłynniejszych iluzjonistów na świecie, który swoimi sztuczkami i słownictwem powie nam wszystko, czego zapragnie, bo tylko on pozwala nam marzyć…
Tu zaczyna się jego pierwsza sztuczka, oparta na ruchach różdżką: 1, 2, 3… zas!!! Wyciąga gołębia…
Gołębia, który symbolizuje naszą upragnioną „Paletę", tę, która rok po roku odlatuje, a której jeszcze nie mieliśmy okazji zadebiutować na naszej liście zwycięzców… U jego stóp z kieszeni wychodzą króliczki, które dzięki poznanym sztuczkom są jak politycy.
Ale magik nie przychodzi sam: zabiera nas do osobliwego małego pytona, tak, tych grubych kobiet, które szczycą się, że potrafią odgadnąć wszystko, z fortelami, które wprawią w osłupienie...
Kolejną postacią, która nas tu przyprowadza, z Dalekiego Wschodu, jest fakir, który zaskakuje nas depcząc ogień, wbijając igły w siebie, zjadając kryształy... ale cóż, to nas nie zaskakuje, bo sami, dzień po dniu, musimy cierpieć, płacąc tyle podatków, cięć, VAT-u i tak dalej...
I oczywiście nie mogło zabraknąć cudu, którego wszyscy pragniemy, największego iluzjonisty, który z dużą dawką euro robi to za nas, słynnego chirurga plastycznego, który wchodzi jak posiekane masło i zamienia cię w marcepan z nutą Ferrero...
Czy to iluzjonizm, czy nie? I to właśnie pokaz oferuje nam magik w towarzystwie krupierów, Paco i Davida, którzy, jeśli nie spodoba nam się pokaz, zrobią to na trampolinie...
Français
Devise: Une année de magie | Artiste: Paco et David | Section : 8C
Bienvenue à tous.
Nous voilà une année de plus, une année que nous espérons remplir d'enthousiasme et de magie, dans un monde où rien n'est ce qu'il semble...
Nous souhaitons la bienvenue au protagoniste du spectacle, avec vous tous « El Mago Magín », l'un des illusionnistes les plus célèbres du monde, qui avec ses tours et sa verve nous expliquera ce qu'il voudra, parce que lui seul nous fait rêver...
Voici où commence son premier tour, à coups de baguette magique, 1,2,3... zas! il sort une colombe...
Une colombe qui symbolise notre tant désiré « Palet », celui qui année après année s'envole et que nous n'avons pas encore pu inaugurer dans notre palmarès... À ses pieds, des petits lapins sortant de leurs chapeaux qui, avec les tours appris, sont comme les politiciens.
Mais le magicien ne vient pas seul: il nous amène une pythonisse particulière, oui, ces grosses dames qui se vantent de tout deviner, avec des stratagèmes qui vous laisseront stupéfaits...
Un autre personnage qu'il nous amène, du lointain Orient, est un fakir, qui nous surprend en marchant sur le feu, se plantant des aiguilles, mangeant des cristaux... mais bon, cela ne nous surprend pas car nous-mêmes, jour après jour, ce que nous devons souffrir pour payer tant d'impôts, de coupes budgétaires, de TVA et autres...
Et bien sûr, ne pouvait manquer le miracle que nous désirons tous, le plus grand illusionniste, celui qui, avec une bonne poignée d'euros, nous le fait, le fameux chirurgien plastique, chez qui on entre comme un beurre haché et on ressort en massepain avec une touche de Ferrero Rocher...
Est-ce de l'illusionnisme ou pas ? Et voici le spectacle que le magicien nous offre, en compagnie de ses croupiers, Paco et David, et si le spectacle ne nous plaît pas, nous le ferons depuis le trampoline...
Deutsch
Motto: Ein Jahr der Magie | Künstler: Paco und David | Sektion: 8C
Willkommen allerseits.
Hier sind wir ein weiteres Jahr, ein Jahr, das wir mit Begeisterung und Magie füllen wollen, in einer Welt, in der nichts so ist, wie es scheint...
Wir begrüßen den Protagonisten der Vorstellung, mit Ihnen allen „El Mago Magín", einen der berühmtesten Illusionisten der Welt, der uns mit seinen Tricks und seiner Wortgewandtheit erzählen wird, was er will, denn nur er lässt uns träumen...
Hier beginnt sein erster Trick, mit Zauberstabschlägen, 1,2,3... zas! Er zaubert eine Taube hervor...
Eine Taube, die unser lang ersehntes „Palet" symbolisiert, jenes, das Jahr für Jahr davonfliegt und das wir noch nicht in unserer Siegesliste einweihen konnten... Zu seinen Füßen kommen Häschen aus seinen Zylindern, die mit den gelernten Tricks wie Politiker sind.
Aber der Magier kommt nicht allein: Er bringt uns eine eigentümliche Wahrsagerin, ja, diese korpulenten Damen, die sich rühmen, alles erraten zu können, mit Strategien, die euch staunen lassen werden...
Eine weitere Figur, die er uns aus dem fernen Osten mitbringt, ist ein Fakir, der uns überrascht, indem er über Feuer läuft, sich Nadeln einsticht, Kristalle isst... aber gut, das überrascht uns nicht, denn wir selbst müssen Tag für Tag leiden, um so viele Steuern, Kürzungen, Mehrwertsteuer und dergleichen zu bezahlen...
Und natürlich durfte das Wunder nicht fehlen, das wir uns alle wünschen, der größte Illusionist, der es uns mit einer ordentlichen Handvoll Euro ermöglicht, der berühmte Schönheitschirurg, bei dem man wie zerhackte Butter reingeht und als Marzipan mit einem Hauch Ferrero Rocher wieder rauskommt...
Ist das Illusion oder nicht? Und das ist die Show, die der Magier uns bietet, in Begleitung seiner Croupiers Paco und David, und wenn uns die Show nicht gefällt, machen wir es vom Trampolin aus...
11. President Infantil 2026 / Presidente Infantil 2026 / Child President 2026 / Prezydent Dziecięcy 2026 / Président Enfantin 2026 / Kinderpräsident 2026
Valenciano
Fa 13 anys, aplegares a les nostres vides per a revolucionar-les completament.
Aprengueres a còrrer més prompte que a caminar, sempre a tota velocitat, sempre com un llamp... Diego l'anguila era el teu malnom.
Des de ben xicotet, ja parlaves com una persona major, sempre prudent... un alma vella en un cos tan menudet...crec que per això eres tan sabi. No deixem mai d'apredre de tu, sempre amb les teues inquietuds i les teues dades curioses sobre qualsevol tema (de vegades crec que t'els inventes)
Eres un xiquet meravellós Diego, perspicaç, intel·ligent, sensible, graciós, carismàtic, especial, divertit, carinyos, bo, empàtic, amb un gran sentit de la justícia i amb les moltes manies teues... no conec cap persona, que no s'enamore de tu només conéixer-te.
Has sigut faller des de abans de nàixer, portes València en la sang, el foc al cor i la pólvora a les venes. El nostre polvorilla.
A pesar de tot açò, esta nova il·lusió per ser president infantil, ha sigut una gran sorpresa per a nosaltres. Una decisió que, com sempre, ha sigut molt meditada i estudiada per tú.
Els papàs i Sofía, estem enormement orgullosos de tu i de cada pas que vas donant en la vida, i per descomptat, també en la teua presidència.
Estem segurs, de que vas a ser un gran representant per a la nostra comissió infantil i que, junt a Daniela, aneu a gaudir aquest exercici a lo gran, no podries tindre una millor acompanyant per a aquesta aventura.
Prens el relleu de la mà del teu amic Javier, quin privilegi compartir experiència!
Per la nostra part, només podem dir-te que aprofites la gran oportunitat que se t'ha brindat, va a ser un any molt emocionant, així que, riu, plora, juga, viu, gaudeix cada moment, perquè és únic, guarda'ls per sempre a la memòria i al cor i demostra-li a tots la gran personeta que ets.
Et volem Diego
Español
Hace 13 años, llegaste a nuestras vidas para revolucionarlas completamente.
Aprendiste a correr antes que a caminar, siempre a toda velocidad, siempre como un rayo... Diego la anguila era tu apodo.
Desde bien pequeño, ya hablabas como una persona mayor, siempre prudente... un alma vieja en un cuerpo tan menudo... creo que por eso eras tan sabio. No dejamos nunca de aprender de ti, siempre con tus inquietudes y tus datos curiosos sobre cualquier tema (a veces creo que te los inventas).
Eres un niño maravilloso Diego, perspicaz, inteligente, sensible, gracioso, carismático, especial, divertido, cariñoso, bueno, empático, con un gran sentido de la justicia y con tus muchas manías... no conozco a ninguna persona que no se enamore de ti nada más conocerte.
Has sido fallero desde antes de nacer, llevas Valencia en la sangre, el fuego en el corazón y la pólvora en las venas. Nuestro polvorilla.
A pesar de todo esto, esta nueva ilusión por ser presidente infantil ha sido una gran sorpresa para nosotros. Una decisión que, como siempre, ha sido muy meditada y estudiada por ti.
Los papás y Sofía, estamos enormemente orgullosos de ti y de cada paso que vas dando en la vida, y por supuesto, también en tu presidencia.
Estamos seguros de que vas a ser un gran representante para nuestra comisión infantil y que, junto a Daniela, vais a disfrutar este ejercicio a lo grande, no podrías tener una mejor acompañante para esta aventura.
Tomas el relevo de la mano de tu amigo Javier, ¡qué privilegio compartir experiencia!
Por nuestra parte, solo podemos decirte que aproveches la gran oportunidad que se te ha brindado, va a ser un año muy emocionante, así que, ríe, llora, juega, vive, disfruta cada momento, porque es único, guárdalos para siempre en la memoria y en el corazón y demuéstrales a todos la gran personita que eres.
Te queremos, Diego
English
13 years ago, you came into our lives to revolutionize them completely.
You learned to run faster than you walked, always at full speed, always like lightning... Diego the eel was your nickname.
From a very young age, you already spoke like an older person, always prudent... an old soul in such a small body... I think that's why you were so wise. We never stop learning from you, always with your concerns and your curious facts on any subject (sometimes I think you make them up)
You were a wonderful child Diego, insightful, intelligent, sensitive, funny, charismatic, special, funny, affectionate, good, empathetic, with a great sense of justice and with your many quirks... I don't know anyone who wouldn't fall in love with you just by meeting you.
You have been a faller since before you were born, you have Valencia in your blood, fire in your heart and gunpowder in your veins. Our powder keg.
Despite all this, this new excitement to be a children's president has been a great surprise for us. A decision that, as always, has been very well thought out and studied by you.
Parents and Sofía, we are enormously proud of you and of every step you take in life, and of course, also in your presidency.
We are sure that you will be a great representative for our children's commission and that, together with Daniela, you will enjoy this exercise to the fullest, you could not have a better companion for this adventure.
You take over from your friend Javier, what a privilege to share experience!
For our part, we can only tell you to take advantage of the great opportunity that has been given to you, it is going to be a very exciting year, so, laugh, cry, play, live, enjoy every moment, because it is unique, keep them forever in your memory and heart and show everyone what a great person you are.
We love you Diego
Polski
13 lat temu pojawiłeś się w naszym życiu, by je całkowicie zrewolucjonizować.
Uczyłeś się biegać szybciej niż chodzić, zawsze z pełną prędkością, zawsze jak błyskawica… Diego Węgorz – tak brzmiało twoje przezwisko.
Od najmłodszych lat mówiłeś jak osoba starsza, zawsze roztropna… stara dusza w tak małym ciele… Myślę, że właśnie dlatego byłeś tak mądry. Nigdy nie przestajemy się od ciebie uczyć, zawsze z twoich trosk i ciekawostek na każdy temat (czasem myślę, że je zmyślasz).
Byłeś cudownym dzieckiem, Diego, wnikliwym, inteligentnym, wrażliwym, zabawnym, charyzmatycznym, wyjątkowym, zabawnym, czułym, dobrym, empatycznym, z wielkim poczuciem sprawiedliwości i z twoimi licznymi dziwactwami… Nie znam nikogo, kto by się w tobie nie zakochał od samego spotkania.
Jesteś spadkobiercą od urodzenia, masz Valencię we krwi, ogień w sercu i proch w żyłach. Nasza beczka prochu.
Mimo wszystko, ta nowa ekscytacja związana z byciem przewodniczącym komisji ds. dzieci była dla nas wielką niespodzianką. Decyzja, jak zawsze, została przez Was bardzo dobrze przemyślana i przemyślana.
Rodzice i Sofío, jesteśmy niezmiernie dumni z Was i z każdego kroku, jaki stawiacie w życiu, a oczywiście również z Waszej prezydentury.
Jesteśmy pewni, że będziecie wspaniałymi reprezentantami naszej komisji ds. dzieci i że razem z Danielą będziecie w pełni cieszyć się tym zadaniem – nie moglibyście mieć lepszego towarzysza tej przygody.
Zastępujesz swojego przyjaciela Javiera, co za zaszczyt dzielić z nim doświadczenie!
Z naszej strony możemy tylko powiedzieć Wam, abyście skorzystali z tej wspaniałej okazji, która Wam została dana – to będzie bardzo ekscytujący rok, więc śmiejcie się, płaczcie, bawcie się, żyjcie, cieszcie się każdą chwilą, bo jest wyjątkowa, zachowajcie ją na zawsze w swojej pamięci i sercu i pokażcie wszystkim, jak wspaniałą osobą jesteście.
Kochamy Was, Diego
Français
Il y a 13 ans, tu es arrivé dans nos vies pour les révolutionner complètement.
Tu as appris à courir avant de marcher, toujours à toute vitesse, toujours comme un éclair... Diego l'anguille était ton surnom.
Dès tout petit, tu parlais déjà comme une personne adulte, toujours prudent... une vieille âme dans un si petit corps... je crois que c'est pour ça que tu étais si sage. Nous ne cessons jamais d'apprendre de toi, toujours avec tes préoccupations et tes faits curieux sur n'importe quel sujet (parfois je crois que tu les inventes).
Tu es un enfant merveilleux Diego, perspicace, intelligent, sensible, drôle, charismatique, spécial, amusant, affectueux, bon, empathique, avec un grand sens de la justice et avec tes nombreuses manies... je ne connais personne qui ne tombe pas amoureux de toi dès qu'il te rencontre.
Tu es faller depuis avant ta naissance, tu as Valence dans le sang, le feu dans le cœur et la poudre dans les veines. Notre petit pétard.
Malgré tout cela, cette nouvelle envie d'être président des enfants a été une grande surprise pour nous. Une décision qui, comme toujours, a été très réfléchie et étudiée par toi.
Les parents et Sofía, nous sommes énormément fiers de toi et de chaque pas que tu fais dans la vie, et bien sûr, aussi dans ta présidence.
Nous sommes sûrs que tu seras un excellent représentant pour notre commission enfantine et que, avec Daniela, vous allez profiter de cet exercice en grand, tu ne pourrais pas avoir une meilleure compagne pour cette aventure.
Tu prends le relais de la main de ton ami Javier, quel privilège de partager cette expérience!
Pour notre part, nous ne pouvons que te dire de profiter de la grande opportunité qui t'est offerte, ce sera une année très excitante, alors, ris, pleure, joue, vis, profite de chaque moment, car il est unique, garde-les pour toujours dans ta mémoire et ton cœur et montre à tous la grande personne que tu es.
Nous t'aimons, Diego
Deutsch
Vor 13 Jahren kamst du in unser Leben, um es vollständig zu revolutionieren.
Du hast laufen gelernt, bevor du gehen konntest, immer in voller Geschwindigkeit, immer wie ein Blitz... Diego der Aal war dein Spitzname.
Schon ganz klein hast du wie ein Erwachsener gesprochen, immer besonnen... eine alte Seele in einem so kleinen Körper... ich glaube, deshalb warst du so weise. Wir hören nie auf, von dir zu lernen, immer mit deinen Sorgen und deinen kuriosen Fakten zu jedem Thema (manchmal glaube ich, du erfindest sie).
Du bist ein wunderbares Kind, Diego, scharfsinnig, intelligent, sensibel, witzig, charismatisch, besonders, lustig, liebevoll, gut, empathisch, mit einem großen Gerechtigkeitssinn und mit deinen vielen Eigenarten... ich kenne niemanden, der sich nicht in dich verliebt, sobald er dich kennenlernt.
Du bist Faller seit vor deiner Geburt, du hast Valencia im Blut, Feuer im Herzen und Pulver in den Adern. Unser kleiner Feuerteufel.
Trotz all dem war diese neue Begeisterung, Kinderpräsident zu sein, eine große Überraschung für uns. Eine Entscheidung, die, wie immer, von dir sehr gut durchdacht und überlegt wurde.
Die Eltern und Sofía, wir sind unglaublich stolz auf dich und auf jeden Schritt, den du im Leben machst, und natürlich auch auf deine Präsidentschaft.
Wir sind sicher, dass du ein großartiger Vertreter für unsere Kinderkommission sein wirst und dass ihr, zusammen mit Daniela, dieses Jahr in vollen Zügen genießen werdet - du könntest keine bessere Begleiterin für dieses Abenteuer haben.
Du übernimmst von deinem Freund Javier, was für ein Privileg, diese Erfahrung zu teilen!
Unsererseits können wir dir nur sagen, dass du die großartige Gelegenheit nutzen sollst, die dir geboten wird. Es wird ein sehr aufregendes Jahr, also lach, wein, spiel, leb, genieß jeden Moment, denn er ist einzigartig, bewahre sie für immer in deiner Erinnerung und deinem Herzen und zeig allen, was für ein großartiger kleiner Mensch du bist.
Wir lieben dich, Diego
12. Fallera Major Infantil 2026 / Fallera Mayor Infantil 2026 / Fallera Mayor Infantil 2026 / Fallera Mayor Infantil 2026 / Fallera Mayor Infantil 2026 / Fallera Mayor Infantil 2026
Valenciano
Daniela, ja ha començat el teu any. Quantes vegades hem parlat d'això, com se t'il·luminaven els ulls! Imaginant cada acte, posant il·lusió i dedicació en cada detall. Ets bondat, ets dolçor, ets germana i amiga. Però sobretot, ets valenciana, des d'eixe primer tratge que et van fer amb dos anys, que en cada prova et posaves a donar voltes i ballar, cosa que continues fent; si per tu fora, t'aniries al col·legi vestida de fallera.
Amb eixe somriure teu que ens derreteix a tots, amb el qual aconsegueixes quasi qualsevol cosa, hem arribat ací, encara no s'havia acabat de cremar la Falla i ja ens vas dir: Vull ser fallera major infantil l'any que ve. Ens neguàrem en redó! I cinc minuts després, ja estàvem buscant teles. Quasi 12 anys tens i les coses molt clares, els colors de les teles, les peinetes que volies, com seria la banda, eixa banda…Eixa banda que, per a tu, és com una corona de reina, i això és el que simbolitza; però també comporta molta responsabilitat: representar a la teua Falla, a la teua comissió, en la qual no sols has trobat amigues, sinó també una família.
La nostra família fallera, com diem nosaltres. El teu any ja ha començat i, pel camí ja has trobat amigues per sempre, amb un cor enorme com el teu. Esta aventura tampoc seria la mateixa sense Diego, amb qui avorrir-se és impossible. Estem molt orgullosos de tu, per la persona en qui t'estàs convertint i pels valors que estàs afermant. Somia en gran, Daniela, perquè pots aconseguir el que et proposes, n'estem segurs. Gaudeix de tots i cada un dels actes, esprement cada segon al màxim perquè passaran de pressa, però són records que es quedaran en el teu cor per a tota la vida. Et volem. Visca les Falles i visca la nostra Fallera Major infantil.
Español
Daniela, ya ha comenzado tu año. ¡Cuántas veces hemos hablado de esto, cómo se te iluminaban los ojos! Imaginando cada acto, poniendo ilusión y dedicación en cada detalle. Eres bondad, eres dulzura, eres hermana y amiga. Pero sobre todo, eres valenciana, desde aquel primer traje que te hicieron con dos años, que en cada prueba te ponías a dar vueltas y bailar, cosa que sigues haciendo; si por ti fuera, te irías al colegio vestida de fallera.
Con esa sonrisa tuya que nos derrite a todos, con la cual consigues casi cualquier cosa, hemos llegado aquí, aún no se había acabado de quemar la Falla y ya nos dijiste: Quiero ser fallera mayor infantil el año que viene. ¡Nos negamos en redondo! Y cinco minutos después, ya estábamos buscando telas. Casi 12 años tienes y las cosas muy claras, los colores de las telas, las peinetas que querías, cómo sería la banda, esa banda... Esa banda que, para ti, es como una corona de reina, y eso es lo que simboliza; pero también conlleva mucha responsabilidad: representar a tu Falla, a tu comisión, en la cual no solo has encontrado amigas, sino también una familia.
Nuestra familia fallera, como decimos nosotros. Tu año ya ha comenzado y, por el camino ya has encontrado amigas para siempre, con un corazón enorme como el tuyo. Esta aventura tampoco sería la misma sin Diego, con quien aburrirse es imposible. Estamos muy orgullosos de ti, por la persona en que te estás convirtiendo y por los valores que estás afianzando. Sueña en grande, Daniela, porque puedes conseguir lo que te propongas, estamos seguros. Disfruta de todos y cada uno de los actos, exprime cada segundo al máximo porque pasarán deprisa, pero son recuerdos que se quedarán en tu corazón para toda la vida. Te queremos. ¡Vivan las Fallas y viva nuestra Fallera Mayor infantil!
English
Daniela, your year has already begun. How many times have we talked about this, how your eyes lit up! Imagining each act, putting enthusiasm and dedication into every detail. You are kind, you are sweet, you are a sister and a friend. But above all, you are Valencian, from that first costume they gave you when you were two years old, that in every test you would start spinning and dancing, something you continue to do; if it were up to you, you would go to school dressed as a fallera.
With that smile of yours that melts us all, with which you achieve almost anything, we have arrived here, the Falla had not yet finished burning and you already told us: I want to be a major children's fallera next year. We refused outright! And five minutes later, we were already looking for fabrics. You are almost 12 years old and things are very clear, the colors of the fabrics, the combs you wanted, what the band would be like, that band... That band that, for you, is like a queen's crown, and that is what it symbolizes; but it also carries a lot of responsibility: representing your Falla, your committee, in which you have not only found friends, but also a family.
Our fallera family, as we say. Your year has already begun and, along the way, you have already found friends forever, with a huge heart like yours. This adventure would not be the same without Diego, with whom it is impossible to get bored. We are very proud of you, for the person you are becoming and for the values you are affirming. Dream big, Daniela, because you can achieve what you set your mind to, we are sure of it. Enjoy each and every one of the events, making the most of every second because they will pass quickly, but they are memories that will stay in your heart for a lifetime. We love you. Long live the Fallas and long live our children's Fallera Major.
Polski
Danielo, twój rok już się zaczął. Ile razy o tym rozmawialiśmy, jak ci się oczy rozświetlały! Wyobrażanie sobie każdego aktu, wkładanie entuzjazmu i poświęcenia w każdy szczegół. Jesteś miła, jesteś słodka, jesteś siostrą i przyjaciółką. Ale przede wszystkim jesteś Walentynką, od pierwszego stroju, który dano ci, gdy miałaś dwa lata, że na każdym teście zaczynałaś się kręcić i tańczyć, coś, co nadal robisz; gdyby to od ciebie zależało, chodziłabyś do szkoły przebrana za fallerę.
Z tym twoim uśmiechem, który nas wszystkich roztapia, którym osiągasz prawie wszystko, dotarliśmy tutaj, Falla jeszcze nie wypaliła, a ty już powiedziałaś: Chcę być wielką dziecięcą fallerą w przyszłym roku. Odmówiliśmy kategorycznie! A pięć minut później już szukałyśmy materiałów. Masz prawie 12 lat i wszystko jest jasne: kolory tkanin, grzebienie, które chciałaś, jak będzie wyglądała opaska, ta opaska... Ta opaska, która dla Ciebie jest jak korona królowej i to właśnie symbolizuje; ale niesie też ze sobą ogromną odpowiedzialność: reprezentuje Twoją fallę, Twój komitet, w którym znalazłaś nie tylko przyjaciół, ale i rodzinę.
Naszą rodzinę fallera, jak to mówimy. Twój rok już się rozpoczął, a po drodze znalazłaś już przyjaciół na zawsze, o tak wielkim sercu jak Twoje. Ta przygoda nie byłaby taka sama bez Diego, z którym nie sposób się nudzić. Jesteśmy z Ciebie bardzo dumni, z tego, jaką osobą się stajesz i z wartości, które wyznajesz. Miej wielkie marzenia, Danielo, bo możesz osiągnąć to, co sobie postanowisz, jesteśmy tego pewni. Ciesz się każdym wydarzeniem, wykorzystując każdą sekundę, bo one szybko miną, ale to wspomnienia, które pozostaną w Twoim sercu na całe życie. Kochamy Cię. Niech żyją Fallas i niech żyją Fallera Major naszych dzieci.
Français
Daniela, ton année a déjà commencé. Combien de fois avons-nous parlé de cela, comme tes yeux s'illuminaient! Imaginant chaque acte, mettant de l'enthousiasme et du dévouement dans chaque détail. Tu es bonté, tu es douceur, tu es sœur et amie. Mais surtout, tu es valencienne, depuis ce premier costume qu'on t'a fait à deux ans, qu'à chaque essayage tu te mettais à tourner et danser, ce que tu continues de faire; si cela ne tenait qu'à toi, tu irais à l'école habillée en fallera.
Avec ce sourire qui nous fait tous fondre, avec lequel tu obtiens presque tout, nous sommes arrivés ici, la Falla n'avait pas encore fini de brûler que tu nous as déjà dit: Je veux être fallera mayor des enfants l'année prochaine. Nous avons catégoriquement refusé ! Et cinq minutes plus tard, nous cherchions déjà des tissus. Tu as presque 12 ans et les idées très claires, les couleurs des tissus, les peignes que tu voulais, comment serait l'écharpe, cette écharpe... Cette écharpe qui, pour toi, est comme une couronne de reine, et c'est ce qu'elle symbolise; mais elle comporte aussi beaucoup de responsabilité: représenter ta Falla, ta commission, dans laquelle tu n'as pas seulement trouvé des amies, mais aussi une famille.
Notre famille fallera, comme nous disons. Ton année a déjà commencé et, en chemin, tu as déjà trouvé des amies pour toujours, avec un cœur énorme comme le tien. Cette aventure ne serait pas la même non plus sans Diego, avec qui s'ennuyer est impossible. Nous sommes très fiers de toi, pour la personne que tu deviens et pour les valeurs que tu affirmes. Rêve en grand, Daniela, parce que tu peux accomplir tout ce que tu te proposes, nous en sommes sûrs. Profite de chacun des actes, savoure chaque seconde au maximum car ils passeront vite, mais ce sont des souvenirs qui resteront dans ton cœur pour toute la vie. Nous t'aimons. Vivent les Fallas et vive notre Fallera Mayor des enfants !
Deutsch
Daniela, dein Jahr hat bereits begonnen. Wie oft haben wir darüber gesprochen, wie deine Augen leuchteten! Jeden Akt vorstellend, Begeisterung und Hingabe in jedes Detail legend. Du bist Güte, du bist Sanftmut, du bist Schwester und Freundin. Aber vor allem bist du Valencianerin, seit jenem ersten Kleid, das sie dir mit zwei Jahren machten, bei dem du dich bei jeder Anprobe zu drehen und tanzen begannst, was du weiterhin tust; wenn es nach dir ginge, würdest du als Fallera verkleidet zur Schule gehen.
Mit diesem Lächeln, das uns alle zum Schmelzen bringt, mit dem du fast alles erreichst, sind wir hier angekommen. Die Falla hatte noch nicht aufgehört zu brennen und du hast uns schon gesagt: Ich möchte nächstes Jahr Kinder-Fallera-Mayor werden. Wir haben rundheraus abgelehnt! Und fünf Minuten später suchten wir schon nach Stoffen. Du bist fast 12 Jahre alt und hast sehr klare Vorstellungen, die Farben der Stoffe, die Kämme, die du wolltest, wie die Schärpe sein würde, diese Schärpe... Diese Schärpe, die für dich wie eine Königskrone ist, und genau das symbolisiert sie; aber sie bringt auch viel Verantwortung mit sich: deine Falla zu vertreten, deine Kommission, in der du nicht nur Freundinnen gefunden hast, sondern auch eine Familie.
Unsere Falla-Familie, wie wir sagen. Dein Jahr hat schon begonnen und unterwegs hast du schon Freundinnen fürs Leben gefunden, mit einem riesigen Herzen wie deinem. Dieses Abenteuer wäre auch nicht dasselbe ohne Diego, mit dem es unmöglich ist, sich zu langweilen. Wir sind sehr stolz auf dich, auf die Person, die du wirst, und auf die Werte, die du festigst. Träume groß, Daniela, denn du kannst alles erreichen, was du dir vornimmst, da sind wir sicher. Genieße jeden einzelnen Akt, nutze jede Sekunde maximal aus, denn sie werden schnell vergehen, aber es sind Erinnerungen, die für immer in deinem Herzen bleiben werden. Wir lieben dich. Es leben die Fallas und es lebe unsere Kinder-Fallera-Mayor!